Una de les grans diferències entre els esports col·lectius i els individuals resideix en el tipus de professionalització i de la relació que mantenen uns i altres amb els spónsors.
Per dir-ho planament, l’esportista individual ha de buscar-se la vida, l’esportista d’esports d’equip acostuma a estar sota el paraigües d’un club o organització amb els seus propis contractes i, en firmar la fitxa, queden aixoplugats per aquests.
És cert que cada esport és un món i funciona de maneres completament diferents. Cada sector desperta un tipus d’interessos i de valors al qual les empreses privades s’identifiquen més o menys i, en funció d’això, aposten per aquell esportista i pel seu entorn.
L’esportista individual, en general, té el recolzament de les marques tècniques que són aquelles directament relacionades amb el seu esport. En el cas de les curses de muntanya: marca de roba i de calçat, rellotge, marca de bastons, marca d’alimentació esportiva, ulleres, mitjons i tots els complements que formen a l’esportista depenent de cada modalitat.
Però a banda d’aquestes marques, que acostumen a donar nom al seu equip i que son l’spònsor principal i el més visible i al qual es relaciona directament a l’esportista, hi ha un recolzament imprescindible, sense el qual seria molt complicat sobreviure com a esportistes professionals, que son els spónsors o col·laboradors privats. És a dir empreses privades que aposten per l’esportista.
Són unes col·laboracions, sovint, poc tangibles i menys perceptibles a nivell d’imatge, però tant o més importants que les altres. Aquestes empreses acostumen a buscar en l’esportista uns valors o uns coneixements que volen que s’associïn a la seva imatge corporativa. I l’esportista, per la seva part, té el deure d’involucrar-se amb la marca buscant-ne un retorn mutu.
Però anem a desgranar alguns conceptes:
Què és realment un esportista professional? Aquest és un concepte ambigu, sobretot en aquells esports en què la professionalització va arribant en compte gotes. En general, un professional és aquella persona que es pot guanyar la vida amb la seva professió. I això passa per diferents estadis: tant en la butxaca a final de mes com en l’actitud del professional.
En aquests esports dels que parlo, que estan en procés de professionalització, es barregen de forma desordenada aquests dos estadis.
Es troben esportistes que, malgrat no fan la caixa suficient a final de mes amb el seu esport, es comporten com a esportistes professionals i, en canvi, d’altres que poden aconseguir uns majors ingressos, necessiten encara aprendre quina ha de ser l’actitud adequada.
Actuar com a esportista professional no és només entrenar i aconseguir resultats. Actuar amb conseqüència, a dia d’avui, vol dir estar actiu a les xarxes socials, vol dir firmar uns acords de col·laboració i complir-los amb tot allò estipulat i que s’ha signat en un contracte. Vol dir retornar a les marques, col·laboradors i spónsors allò que et donen en la forma que s’hagi acordat. Mostrant sempre uns valors i sabent que s’està a l’escrutini públic.
La feina de l’esportista s’ha anat sofisticant i evoluciona amb el món que ens envolta. O ens hi adaptem o “morim”.
Anna Comet
Esportista, periodista i miembre del J2 F2 Outdoor Team
